Comencem prou bé: 7 de setembre, 1ª cursa al club d’aquesta temporada i fem ple, amb 25 equips inscrits, i moltes ganes de córrer a l’ambient. Això si, la cursa tenia motius per a generar interès i expectació:  

  • presentació mundial del nou Acura de Ninco
  • cotxe inclòs al preu d’inscripció
  • coincidència amb el GP de Bèlgica de Formula 1

 

Anem a pams, el primer és agrair a Ninco l’oportunitat de córrer amb una novetat absoluta, i felicitar-los per aquest nou cotxe. Es tracta d’un model de la categoria LMP, amb mecànica clàssica d’aquest fabricant: motor NC-5 en línea, pinyó de 9 dents, corona de 27 dents i rodes de 18 mm de diàmetre a l’ eix del darrere, amb una decoració  força atractiva. Tot i la fragilitat aparent de l’ aleró, només un cotxe va perdre’l, sense arribar a trencar-lo, al rebre un  fort cop. Desprès de haver-lo provat, pensem que aquest es el millor cotxe que ha fet Ninco.

 

 

La cursa va tenir el format de  resistència per equips de dos pilots, amb una durada de 2 hores, corrent a 13 volts amb els cotxes de sèrie i admetent els canvis següents:

 

  • – Encintar i/o encolar el motor al xassís.
  • – Canviar els pneumàtics del davant.
  • – Encolar les llandes i la corona a l’ eix.
  • – Lubricar els coixinets i l’engranatge.
  • – Afluixar els cargols que subjecten la carrosseria al xassís.

 

 

A la primera mànega, ja es van veure molts pilots d’altres clubs: Montornès, Premià, Terrassa, Mont-roig, Vendrell, La Floresta, … i, ben aviat es va poder apreciar el bon comportament de l’Acura a la pista, és força estable i no perd gens el cul, cosa poc habitual als cotxes d’aquesta categoria. Aquest fet va compensar la dificultat tècnica del circuit i el desconeixement que molts pilots en tenien, resultant una conducció agradable, divertida i amb poquíssimes sortides. Alhora, els equips estaven força igualats entre ells, fins al punt que abans del darrer carril hi havia 5 equips lluitant pel segon lloc amb menys de dues voltes de diferència. A la fi, es va imposar amb claredat l’equip Slot-Car Lúdic, per davant de l’equip de La Floresta.  També va fer molt bon paper Gerard Hueltes, del equip “The Pisters” de Premià de Dalt, el pilot més jove que va córrer aquest cursa. 

 

Per a la segona mànega, va caldre estirar de socis que nomes estaven de pas, per poder completar la graella de sortida, al trobar-nos un parell de baixes inesperades. Tal com havia passat a la primera mànega, la majoria d’equips van observar que les llandes de l‘eix del davant eren especialment grans (suposem que per a mantenir l’escala respecte al original 1:1) i van preferir córrer sense pneumàtics per millorar l’estabilitat. També es va acceptar canviar els cargols de la carrosseria perquè a l’afluixar-los,  per permetre la basculació, el davanter interferia amb el moviment de la guia.

 

Aquest cop, però, el nivell dels pilots era més alt i els temps per volta baixaven contínuament, tot i que també hi havia molta igualtat  entre bastants equips. Inesperadament, cap a la fi de la mànega, tots els pilots van començar a patir “dificultats” que arribaven des de la zona social, on s’estava veient per TV la cursa de GP de Bèlgica de Fórmula 1…. Ja havíem sincronitzat el primer canvi de carril amb la sortida i ara els crits histèrics per l’avançament del Hamilton, el trompo del Raikonnen, la tonteria de l’Alonso i els altres esdeveniments estiraven els pilots cap a la pantalla, però no podien deixar de pilotar per la igualtat que tenia la cursa (la d’Slot).

 

Al final, el brasiler Massa va guanyar a Bèlgica per la sanció al Hamilton i Slot-Car Ferrus va guanyar a Sant Joan Despí per clara superioritat (el conèixer la pista fa molt, i a la fi, van ser els campions absoluts de la cursa). El segon de la manega va ser l’equip Flower Power de Terrassa, que va treure  només un pam d’avantatge a l’equip Slot-Car AloyShop.

 

La tercera mànega tenia l’atractiu d’enfrontar els equips Slotmania i Slot-Car Aloyshop XP, dos dels millors equips catalans, i màxims favorits per a la classificatòria de la Ninco World Cup que es disputava la setmana següent. En aquesta mànega, també van córrer pilots vinguts expressament d’Andorra, inclosa la Ísabel, única dona que va participar a la cursa, i de “Mart”, com l’Edu Urrutia.

D’aquesta mànega cal destacar l’altíssim nivell dels pilots, que van rebaixar el temps de volta ràpida fins els 14,0 segons que va marcar el pilot local Sergi “el Super” Bagan. Encara que potser és més destacable els 14,1 segons que va marcar per un “canto”. A la fi, va imposar-se l’equip Slotmania-Momo (Edu Urrutia i Alex Marin) davant d’Slot-Car Aloyshop XP i Slotmania.  Carles Valen de Tarragona, i Enric Canut d’Andorra, van fer quarts de mànega, essent el primer equip d’aquesta mànega que no tenia socis del club ni extraterrestres, i segons a la general dins aquesta categoria, pel darrere dels “Flower Power” (Marc Malleu i Ferran Gonzalez).

 

En resum, podem dir que la cursa va ser entretinguda, que el cotxe era divertit de portar i que hi havia molts pilots amb ganes de córrer una cursa d’aquesta mena.

 

Us agraïm a tots la vostra assistència i esperem tornar-vos a veure  ben aviat.

 

Slot-Car  // Sant Joan Despí

(Visited 258 times, 1 visits today)